Corria l’any 2013 quan l’Alícia i jo ens vam proposar una juguesca que giraria al voltant del món del microrelat i del gènere de l’espasa i fetilleria. Es tractava d’escriure un microrelat encadenat a partir d’un mots clau prèviament seleccionats i repartits entre nosaltres a l’atzar. L’Alícia m’enviava un microrelat de cent cinquanta caràcters i jo li responia amb un altre amb la intenció de trenar una història a quatre mans. El resultat d’aquest micro cadàver exquisit va ser El lament de Nergo, una mena de poema en prosa que combina l’èpica de les sagues nòrdiques clàssiques (amb l’enfrontament entre déus i herois), l’aventura pròpia del gènere d’espasa i fetilleria, el romanticisme heroic de la cançó de gesta o el simbolisme hermètic de les prediccions d’àugurs i sibil·les. L’escriptor, poeta i rapsode Ferran Planell es va avenir a enregistrar i posar veu a El lament de Nergo amb la intenció que aquest pogués ser publicat en un suport o un altre. El Lament de Nergo però, per diverses raons (el fat, l’ira dels déus o una maledicció), va acabar tancat a dins d’un cofre, perdut per la memòria. Sis anys després, els astres s’alineen per crear la confluència correcta. Gràcies a la pròxima aparició del recull El Concili Fetiller: Arcana i a la col·laboració amb l’il·lustrador i animador Adrià Colás, El lament de Nergo, finalment veu la llum perquè el seu cant fatídic ressoni lliure de les cadenes que l’han mantingut en l’oblit i t’atrapi la broma de la seva llegenda.